L'article dels topònims estrangers que tenen una forma tradicional en català es tradueix i segueix els criteris establerts pel que fa a l'apostrofació i contracció, i l'ús de les majúscules i minúscules. Per exemple:
del Caire
a la Haia
per l'Havana
de la Manxa
cap als Monegres
Contràriament, en [...]
Els títols de les obres d'art (pintura, escultura, etc.), en general, es tradueixen, llevat que no tinguin un nom equivalent en la llengua d'arribada. Per exemple:
Discòbol
Pietat
Els embriacs
El crit
El pelele
Ecce homo
La Grenouillère
[...]
Els títols de llibres, novel·les, obres de teatre, pel·lícules, sèries, etc. generalment s'escriuen en català si han estat traduïts. Segons el context, s'hi pot afegir el títol original, entre parèntesis i en cursiva, per conservar-ne el referent. Per exemple:
L'Odissea
El somni d'una nit d'esti [...]
El títol de les òperes se sol traduir al català si té una forma coneguda en aquesta llengua. També és habitual expressar el títol en versió original i acompanyar-lo de la traducció entre parèntesis. Per exemple:
El gall d'or
La dama de Piques
Die Zauberflöte (La flauta màgica)
Der [...]
Els títols de la documentació oficial i de les disposicions normatives es tradueixen sempre. Així, en un text en català cal usar la forma catalana adient i en un text en una altra llengua caldrà fer servir la forma equivalent. Per exemple:
document nacional d'identitat
declaració de la renda
Lle [...]
En general, les designacions genèriques incloses en els noms de museus, galeries, biblioteques i altres entitats culturals es tradueixen al català:
Museo del Prado: Museu del Prado
Matadero Madrid. Centro de Creación Contemporánea: Matadero Madrid. Centre de Creació Contemporània
British Museum: [...]
El criteri general és traduir al català les designacions de les institucions i de les entitats dependents de l'Administració pública i les designacions dels seus òrgans de gestió, mantenint la màxima fidelitat semàntica respecte de l'original. Quan la designació genèrica va acompanyada d'un nom pr [...]
Els noms de reis, prínceps i membres de cases sobiranes, dinasties i llinatges, tenen formes específiques en cada llengua. D'acord amb la tradició, en un text en català convé traduir aquests noms i fer servir la forma catalana. Per exemple:
Carles, príncep d'Anglaterra
Felip VI, rei d'Espanya
Gu [...]
Es considera que cal distingir l'ús oficial de les designacions de partits polítics i sindicats de l'ús social d'aquestes designacions.
En el cas de l'ús oficial cal usar el nom registrat i no s'ha de traduir. En canvi, quan no sigui necessari usar la forma oficial, en l'ús social, aquestes desi [...]
Les denominacions dels ministeris del Govern espanyol en català són les següents:
Ministeri d'Hisenda
Ministeri de Treball i Economia Social
Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació
Ministeri de la Presidència, Justícia i [...]